No només són els diaris catalans els qui coincideixen avui als seus editorials. També totes les emissores de ràdio subvencionades, també el quadripartit. Probablement avui s'hi afegeixin sindicats, patronals, cambres de comerç, fulls parroquials i d'altres òrgans constitucionals de canalització de la voluntat popular, ja saben. Potser s'obriran webs per signar-hi i tot.
A nosaltres ens sembla molt bé. Perquè ara sí quedarà clar que a Catalunya hi ha un pensament únic. Únic de debò, com diria el conseller d'Interior. Els dotze diaris que s'editen a Catalunya són tan semblants que poden publicar el mateix editorial. Qüestió d'Estat. D'Estadet de joguina. Ara tothom pot veure quina gran mentida, quina extraordinàira estafa tenim els ciutadans de Catalunya: un text jurídic (un text que només amb el·liminar els seus nombrosos problemes sintàctics ja seria molt més constitucional) és recolzat per un terç del cens electoral però pel cent per cent de l'establishment, de l'oasi. És la dignitat de l'oasi la que és en joc, no la de Catalunya.
Amb aquests editorials unitaris, el menys important és que la premsa catalana estigui completament sotmesa al poder i consideri que la suposada dignitat de Catalunya sigui per sobre del respecte a la Llei (total, això ja ho sabíem!). L'important és que ara sí queda clar com de plurals som.
A nosaltres ens sembla molt bé. Perquè ara sí quedarà clar que a Catalunya hi ha un pensament únic. Únic de debò, com diria el conseller d'Interior. Els dotze diaris que s'editen a Catalunya són tan semblants que poden publicar el mateix editorial. Qüestió d'Estat. D'Estadet de joguina. Ara tothom pot veure quina gran mentida, quina extraordinàira estafa tenim els ciutadans de Catalunya: un text jurídic (un text que només amb el·liminar els seus nombrosos problemes sintàctics ja seria molt més constitucional) és recolzat per un terç del cens electoral però pel cent per cent de l'establishment, de l'oasi. És la dignitat de l'oasi la que és en joc, no la de Catalunya.
Amb aquests editorials unitaris, el menys important és que la premsa catalana estigui completament sotmesa al poder i consideri que la suposada dignitat de Catalunya sigui per sobre del respecte a la Llei (total, això ja ho sabíem!). L'important és que ara sí queda clar com de plurals som.